dilluns, 26 de setembre del 2016


Ella no té passat,
no coneix el futur,
l'anomenem vida.
Vesteix de present,
és intransferible,
viu i no somia.
No té experiència
ni límits, però si final
i no en sap d'esperes.
Tu viuràs la teva,
jo viuré la meva
i les podriem compartir
trobant un ver final
o deixant el poema inacabat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada