Estima't fins la darrera paraula,
la callada, la dita i la compartida,
és el do donat pel record del bes,
el gest perdut en mig d'un vers.
Estima't per tot el que ets,
el que et fa feliç, dol o sents.
La franquesa d'estar al teu costat
i la lírica del poema inacavat.
Cada paraula escrita del record dóna fe
i jo no puc, no sé ni vull escriure cap vers
buit de la paraula tú... la paraula nosaltres.
El sentiment s'expressa breu
i en sabem tot el seu significat.
Però una paraula a destemps
genera dubtes i pors,
un silenci còmplice
seguretat i calma.
En la brevetat del vers
el sentiment atrapa la paraula
i la fa còmplice del silenci.
dimecres, 28 de setembre del 2016
Som lliures de triar i triem constantment.
Segurs, o no, és la nostra irrebocable decisió.
no esperem que ningú ens entengui,
sovint ni nosaltres coneixem els perquès.
Decidim triar i triem constantment.
Tenen el somriure,
una mirada enamorada,
un bon grapat de sentiments
i el compartir més ple.
Són els meus poemes
i el teu jo en mi també.
Cansat de ser poeta
va dibuixar una boira
on amagar la seva ànima
i va apagar la seva flama.
Som joguines dels sentiments,
confiats, de l'amor sincer
i, en hora baixa, eteri.
A la fí el dia despunta,
impertorbable, com ho fa sempre
i la vida segueix.
He viscut el somni,
compartint.
Si m'ho memanes el deixaré,
dormint.
Quí sap si despertaré en un altre,
enamorant-te.
dimarts, 27 de setembre del 2016
Podria acotxar-te en un núvol
i veure els teus ulls mirant el nostre món.
Seguiriem en un somni imposible...
millor treure'ns les benes
i viure la nostra pròpia realitat.
Mai uns llavis com ara els teus
havien entès els meus petons,
sensibles i extrems de tendreses
i a voltes imperatius del desig.
tan a prop...
a prop com...
com per poder...
poder acaronar...
acaronar la teva veu...
M'agrada la foscor de la nit
tan densa i ombrívola,
és sincera i res amaga
de sons clars i veritables.
De dia la foscor traeix,
tot sembla llustrat i mostrat,
amaga i res és real
confós entre milers de sons.
Redgala'm un traç del teu somriure,
una mica de mirada furtiva,
una sola paraula sincera,
una carícia plena
i ara vesteix-te
amb les teves millors esències
així despertaré en el teu somni.
Quan estàs amb mi...
la paraula
de la teva veu pautada
la mirada
dels teus ulls desperts
el bes
dels teus llavis tendres
el cos
de la teva pell franca
de la nostra
de la sinceritat parlo
dilluns, 26 de setembre del 2016
Ella no té passat,
no coneix el futur,
l'anomenem vida.
Vesteix de present,
és intransferible,
viu i no somia.
No té experiència
ni límits, però si final
i no en sap d'esperes.
Tu viuràs la teva,
jo viuré la meva
i les podriem compartir
trobant un ver final
o deixant el poema inacabat.
Troba repòs el sentit de l'amor,
que per no ser buscat, ens va coincidir.
Seguirem creient en la veu,
la mirada i els silencis
i el gest que quedarà en el record.
L'amor és allò que vols ser en mi
i em permets ser en tu, en plenituds,
sense límits ni dubtes,
cap pregunta ni esperes,
la resat són paraules d'aparador.
