dijous, 22 de desembre del 2016


I la poesia és ...
la manera que conec
perquè un sentiment
pervisqui per sempre
sense risc a pansir,
paraula a paraula
fins arribar a l'èxtasi

i de l'amor també.


El sento,
el vull,
però em dol
i m'esgota

            perquè?

divendres, 16 de desembre del 2016


Podria haver triat ser ningú,
però ell, o ella, ves a saber quí,
va triar ser el no-res
i ara el seu gran dubte és saber
quí seria ara si hagués escollit
                                       el "ningú"

dilluns, 12 de desembre del 2016


He conegut silencis, els suficients

per dir-te que... la certesa calla

la veritat amagada, reconegut l'error

torna la nit... clara i sincerada

mostrant la llibertat, torna el silenci.

divendres, 9 de desembre del 2016


Uns necessiten estimar,
d'altres ser estimats.
Jo, constant aprenent
de l'amor i de l'estimar,
vull el tot de l'amor.
Una simple premissa.

divendres, 25 de novembre del 2016


Segur vas saltar al buit,
vas trobar les seves mans,
sabies que hi serien...

                            amor li diuen

dimarts, 22 de novembre del 2016


La importància d'un t'estimo
- en el passat -
- en el present -
- en el futur -
a deshora 
germinant dels teus llavis
brollant en els meus

dijous, 17 de novembre del 2016


Si he de triar entre la meva poesia i tu
                                            -et triaré a tu-
però...

Si he de triar entre tu i la meva poesia
                            -triaré la meva poesia-
el matís...

No reconec la difeència entre la pesia i tu
                                                -tu i la poesia-

dimarts, 15 de novembre del 2016


Nu de versos per rebre't aquesta nit,
sigui la sensibilitat de la pell complerta
l'única paraula dita pel cos, el teu i el meu,
la sinceritat d'el nostre moment més íntim.


divendres, 11 de novembre del 2016


Va convertir la vida en una recerca constant,
un anar i venir on tot quedava distret,
fins oblidar què volia trobar en realitat.
Tant és així que, en tot allò que vivia,
mai no va veure el valor del dia a dia.
Ara passa les hores pensant en el sentit de viure.

divendres, 4 de novembre del 2016


Un somni és un designi triat per nosaltres. 
El desig perseguit, la fita on arribar.
Una Itaca a l'horitzó amb voluntat de palpable. 
Un desig improrrogable, la prova de ser viu. 
Un pensament gairebé malaltís.

dimecres, 2 de novembre del 2016


Ho vaig saber sempre,
com Jo en aquest cantó,
Tu esperaves rere la porta.
Qui sap si mai vam coincidir
en el, no simple, gest d'obrir-la.
La por a mostrar-nos febles...
Tu tan perfecte a un costat,
Jo tan perfecte en el meu
i la sort de ser imperfectes junts.

divendres, 28 d’octubre del 2016


Desinventem totes les vegades ara perpetues.
Gestem un present de constants i evolucionem en ell.
Els records ens són favorables de fa temps.
El futur té pressa per guardar allò que avui fem.

dijous, 27 d’octubre del 2016


Els meus millors records els visc en present
i els trobaré en el futur.
El camí trepitjat, trepitjat està 
i queda en el passat on, els 
records tenien nom de futur.

dimecres, 26 d’octubre del 2016


Descobrir-nos en el somni,
després trobar el camí,
fer del camí el somni
i de la vida el camí.


Sense saber, vam triar el mateix camí,
el camí de trobar-nos, mà amb mà
i seguir caminant, pas rere pas.


Les onades portaran l'albada,
qui sap si serà el nostre mar...
qui sap si serà a la nostra platja...
qui sap res del seu demà.


Quina millor lectura que la teva pell...
Què millor sinó els meus llavis per fer-la...
Una història que escrius només per mi...


El tacte espera la teva mirada
i poder començar el dia bressolant
la primera llum dels teus ulls.


- Hi ha un poema impossible,
escrit a cops de silencis
i amb paraules prou comuns -

La lleugera diferència entre
el ser i l'estar,
el fer i el compartir,
el poeta i l'amor,
la poesia i la realitat .

L'estat sobtat d'eufòria inexplicable
que entre matisos de blaus ens duu
de la tardor directe a la primavera
o a l'abisme sobrevingut i fred
de la primavera a l'hivern.

- Hi ha silencis amb voluntat de poema,
avui escrit amb punts suspensius
amb vocació de punt i futur -


Va despertar amb un dubte,
omplir de fets els sentiments
o dibuixar-los amb paraules.
I no va trobar mots suficients,
s'adormí de nou amb el dubte.

dimarts, 25 d’octubre del 2016


A punt de boira,
el mar ve a buscar-me
i jo em deixaré engolir,
tot lo meu serà vostre, però,
sabeu que tots som convidats.


L'amor,
és una infinitat de línies paral·leles
dibuixant cercles entre el Tu i el Jo.

dilluns, 17 d’octubre del 2016


Els núvols no fan nosa a la lluna,
la podran engolir del tot
però ella sempre es sap present,
com l'amor malgrat les andanes.


A l'andana espero el tren,
un minut i trenta segons,
a les mans "A punt d'estrena",
les tempes bombejant pensaments,
el tren serà puntual, potser
els pensaments em trairan.
Dibuixo un somriure indefinit.


Tantes nits he cregut tocar els estels...
He posat nom els meus somnis
i potser, només potser, he oblidat...
la realitat està al final dels meus braços,
entre les meves mans...
entre les teves mans... tan aprop meu...
tan aprop teu...


Tots els tenen,
depenen de cadascú,
de raons socials i culturals
o de personals i aprenentatges,
no oblidem intencions i gelosies.
A la fi com els apliquem és cosa nostre
afecti al propi, a l'estrany,
germà, amic o amant.
Són els verbs i les seves accions
amos dels límits i de les nostres voluntats.

divendres, 14 d’octubre del 2016


Ella dormia nua protegida per esbarzers,
somiava despertar amb el primer xiuxiueig de la rosada
arrelada a la terra que l'havia vist créixer,
volia ser, de la natura, la fulla perenne,
la flor caduca...
la vellesa de la tardor, la raó de la primavera.


Al problema,
d'aquest poema,
és la coma,
de tant insistir,
entrar i sortir,
entre silencis,
el punt i final,
queda marginat,
coses de l'enamorat...


Ella és el meu únic diccionari
i quan no trobo la resposta
només ella la sap buscar en mi.

dijous, 13 d’octubre del 2016


Un diccionari il·limitat
on figurin sinònims i adjectius,
els verbs i les seves accions,
tot quedi dit per definir l'amor.
Si en ell no trobeu la resposta
cerqueu-la entre la mirada,
el bes i la corrent creuant el cos.


Com en la millor cuina el cuiner té els seus secrets,
mai et dirà tots els ingredients del seu millor plat,
l'enamorat guarda amb gelosia el secret del seu amor,
a diferència del cuiner, no sabria explicar la recepte.


Ell no volia oblidar aquell tros de pell,
ella li va tatuar en els seus llavis
mentre ell li besava el coll.


Que em recordis en tot moment em fa sentir feliç,
que em tinguis en el pensament supera qualsevol present.
És la mínima diferència entre el passat i l'avui.


Quan tenir-ho tot significa el no-res
i aquest no-res ens envolta i aparta,
la resposta ens és negada
i s'adorm al costat dels sentiments.


Tinguem justa calma,
temps hi haurà agosarats jocs,
gaudim de les mirades aprenent,
primer, del desig d'amor.


Comença el viatge cap els infinits dels horitzons desitjats,
la mar és un llençol de blaus brodats,
el cel un miratge de la serenor del nostre pas,
un núvol blanc ens acompanya per si ens cal descans.
Cap vent, ni tan sols suau, cal per inflar el velam
l'amor que hem creat, guia i força entre les nostres mans.

dimarts, 11 d’octubre del 2016


Ella i ell sota el mateix paraigües
protegint els sentiments,
cap vers que no sorti dels seus llavis.
Els cosos parlen i s'escolten
aliens de qualsevol poema impropi,
l'amor és la seva mesura i límit,
la seva llibertat i desmesura.
Els cosos es fan l'amor
i els sentiments el plaer.


Escriuré un poema prop del mar,
a la sorra, on les onades semblen morir.
Ho faré al capvespre, com un amant furtiu,
elles, les onades, pacientment se'l faran seu.
L'esborraran mentre es retiren, perque no moren,
com l'amor, tornaran amb més força.


Qui tingui por de les onades,
a l'horitzó infinit dels seus blaus
i a les seves tempestes
mai podrà sentir-se enamorat.


Que la nit dormi i despertin els amants,
que el somni vetlli el caliu dels llençols.
Que la primera llum del dia vesteixi el seu plaer,
que el seu despertar sigui d'amor perenne.


La fe que guarda la meva mirada
té el seu recer en els teus ulls.
En aquesta sinceritat confiada
l'amor no tem l'embat de la foscor.


- Què faria jo sense tu? - dius.
I jo no tinc la resposta,
si sé que faria jo sense tu...
creure que pots existir.


Estimar és un plural
on no té cabuda el singular,
però pot passar que el plural
sigui molt singular.


Curta se'm presenta la vida,
breu és cada minut del rellotge,
insuficients les hores de sol
i les de foscor també.

Quina injustícia el temps!
I ens és un regal preciós,
l'únic que vull de tu.

dilluns, 10 d’octubre del 2016


Amb tant de camí après
no ens aturarà una tempesta.

Queda tant per fer!


Cada cosa té el seu poema,
tants poetes com poemes per cada cosa.
I si les coses tenen tants poemes com poetes,
cada sentiment tindrà igualment tants poemes.
I així es multipliquen els poemes sota els ulls,
la pluma i el tarannà de legions de poetes.
I tot és un paisatge viu de coses i sentiments
sota la mà que conjuga, adjectivitza i és bellesa.


I si el més important no fos fer el cim?
Si fes de l'esdevenir una tria...

I si el camí fos el verdader motiu?
Si fes del present acte de vida...

I si la paraula fos el compromís?
Si fes del passat el meu bagatge...

I si fes de la nit en vetlla una cacera?
Si fes del mosquit el meu amic...


L'amor i la poesia de la mà.
Del sentiment l'amor és la puresa
i la poesia una expressió de l'amor,
com n'hi han tantes i tan belles.
Pregunteu a cadascún dels sentits,
les reconeixen totes sinceres.

dissabte, 8 d’octubre del 2016


De totes les sinceritats
la confiança plena
i el més gran dels respectes,
si avui hem de parlar d'amor,
les tinc entre els teus braços
i dius el meu nom rere un t'estimo.


Crec en tu,
en la teva mà,
en el teu bes,
en la teva mirada,
en la teva paraula,
en el teu sentiment...

                          jo crec en tu.


Mirades que expressen pensaments,
actes que allunyen els cossos,
enyors que busquen sentiments,
presències per trobar respostes.


La nit té un lloc on amagar veus
per mostrar allò més íntim del cor.
Un lloc on es troba la realitat,
el somni i el deliri... tu i jo.


Hem despertat i cap dels dos hi era,
sortim a buscar-nos,
tinguem cura de mil besades.
Cap plaer ho serà tant
con l'escalf de la teva presència.


Aquell temps dels records, el passat,
on el viscut és inamovible.
Aquell interrogant, el futur
que ens agradaria poder resoldre.
Aquell constant ara del rellotge, el present
on oblidem que és el futur més proper.


La dona que s'enamora
és el meu més gran tresor,
perque no sempre llueix com l'or
ni té la lluentor del preuat diamant.


Hem viscut la nit més plena,
hem dormit pell contra pell,
també la menys desitjada,
al despertar cap dels dos hi era.

divendres, 7 d’octubre del 2016


Has estat tan temps pres...
ara, només trobes la llibertat
a l'ombra d'un racó de la teva cel·la.


Mentre tinguem el do de la vida
no podem perdre el temps
fent de la contemplació
un somni eteri imposible d'accedir.
Jo, la vida la reconec en els teus ulls.


L'amor
estat de llibertat
on els sentiments
flueixen.


Aquí estic d'arribada o partint,
cap maleta ni pertinença,
res tinc, tot és teu o vostre,
lliure de càrregues, presoner
de mi mateix, presoner de tu.

dijous, 6 d’octubre del 2016


Sóm...
més del que escrivim,
menys del que esperes
i diferents del que creus.

Constructors de somnis
amb paraules comunes a tots.


Un motiu per somriure,
sóm amos dels nostres sentiments,
junts conformem els elements,
els necessaris per la travessa.
La barca és a punt... t'atreveixes?


Desitjaríem del vent ser la força,
del foc la seva flama,
de la nit la foscor i del dia la claror.
Podem ser el tot i el no-res,
però realment, què volem ser?


Estima't com has fet fins ara
tu que tant em permets estimar-te,
seguirem amb les mans agafades
i si cal dels poemes en farem brases.

dijous, 29 de setembre del 2016


Estima't fins la darrera paraula,
la callada, la dita i la compartida,
és el do donat pel record del bes,
el gest perdut en mig d'un vers.


Estima't per tot el que ets,
el que et fa feliç, dol o sents.
La franquesa d'estar al teu costat
i la lírica del poema inacavat.


Cada paraula escrita del record dóna fe
i jo no puc, no sé ni vull escriure cap vers
buit de la paraula tú... la paraula nosaltres.


El sentiment s'expressa breu
i en sabem tot el seu significat.
Però una paraula a destemps
genera dubtes i pors,
un silenci còmplice
seguretat i calma.
En la brevetat del vers
el sentiment atrapa la paraula
i la fa còmplice del silenci.

dimecres, 28 de setembre del 2016


Som lliures de triar i triem constantment.

Segurs, o no, és la nostra irrebocable decisió.
no esperem que ningú ens entengui,
sovint ni nosaltres coneixem els perquès.

Decidim triar i triem constantment.


Tenen el somriure,
una mirada enamorada,
un bon grapat de sentiments
i el compartir més ple.

Són els meus poemes
i el teu jo en mi també.


Cansat de ser poeta
va dibuixar una boira
on amagar la seva ànima
i va apagar la seva flama.


Som joguines dels sentiments,
confiats, de l'amor sincer
i, en hora baixa, eteri.
A la fí el dia despunta,
impertorbable, com ho fa sempre
i la vida segueix.


He viscut el somni,
                       compartint.

Si m'ho memanes el deixaré,
                       dormint.

Quí sap si despertaré en un altre,
                       enamorant-te.

dimarts, 27 de setembre del 2016


Podria acotxar-te en un núvol
i veure els teus ulls mirant el nostre món.
Seguiriem en un somni imposible...
millor treure'ns les benes
i viure la nostra pròpia realitat.


Mai uns llavis com ara els teus
havien entès els meus petons,
sensibles i extrems de tendreses
i a voltes imperatius del desig.


tan a prop...

a prop com...

com per poder...

poder acaronar...

acaronar la teva veu...


M'agrada la foscor de la nit
tan densa i ombrívola,
és sincera i res amaga
de sons clars i veritables.
De dia la foscor traeix,
tot sembla llustrat i mostrat,
amaga i res és real
confós entre milers de sons.


Redgala'm un traç del teu somriure,
una mica de mirada furtiva,
una sola paraula sincera,
una carícia plena
i ara vesteix-te
amb les teves millors esències

així despertaré en el teu somni.

Quan estàs amb mi...

                   la paraula
de la teva veu pautada

                   la mirada
dels teus ulls desperts

                   el bes
dels teus llavis tendres

                   el cos
de la teva pell franca

                   de la nostra
de la sinceritat parlo

dilluns, 26 de setembre del 2016


Ella no té passat,
no coneix el futur,
l'anomenem vida.
Vesteix de present,
és intransferible,
viu i no somia.
No té experiència
ni límits, però si final
i no en sap d'esperes.
Tu viuràs la teva,
jo viuré la meva
i les podriem compartir
trobant un ver final
o deixant el poema inacabat.


Troba repòs el sentit de l'amor,
que per no ser buscat, ens va coincidir.
Seguirem creient en la veu,
la mirada i els silencis
i el gest que quedarà en el record.


L'amor és allò que vols ser en mi
i em permets ser en tu, en plenituds,
sense límits ni dubtes,
cap pregunta ni esperes,
la resat són paraules d'aparador.